La història de Santa Maria del Mar, és una història lligada al poble de la ciutat de Barcelona. Poc després de l’arribada del cristianisme a la colònia romana de Barcino, l’actual Barcelona, nasqué una petita comunitat cristiana prop del mar, fora muralles. En aquest lloc va existir una necròpolis cristiana on fou enterrada la màrtir Santa Eulàlia l’any 303. Aquest podria ser el lloc d’una primera capella que, al principi, se’n va dir Santa Maria de les Arenes, que es va anant ampliant. Hi ha constància de que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar . La seva restauració en aquests darrers anys ha posat més de relleu que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar .
continua llegint▼
Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement, en el barri que ara anomenem de ‘La Ribera’ i, en aquell temps, Vilanova del Mar, hi havia construcció de naus, importació-exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes les arts i oficis de l’època, com encara avui queda reflectit en els noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Montcada on vivien els rics comerciants i els nobles. Aquest progrés material i la pietat pròpia de l’època van fer desitjar un temple de més grans dimensions que l’anterior. Les autoritats eclesiàstiques van recolzar la iniciativa, els comerciants van aportar diners i el rei Pere III va donar el seu permís per extreure pedra i dedicar-la a la construcció de la basílica.
Però els obrers de càrrega i descàrrega dels vaixells (bastaixos de capçana), els pescadors i la gent senzilla hi posaren llurs mans, espatlles i barques per a transportar les pedres necessàries des de la muntanya de Montjuïc. La primera pedra del temple actual fou posada el 25 de març de 1329, com ho testimonien les dues làpides, una en català i l’altra en llatí, posades a cada banda de la porta del carrer de Santa Maria. La darrera clau de volta, la més propera a la porta principal, que porta l’escut de la ciutat, fou posada el 3 de novembre de 1383. El temple de Santa Maria del Mar fou consagrat pel bisbe de Barcelona, Pere Planella, el 15 d’agost de 1384.
Els autors del projecte foren Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Amb el pas del temps les contínues guerres causaren també destruccions en la basílica. Però res no es pot comparar amb la destrucció del 19 de juliol de 1936 quan Santa Maria del Mar cremà durant onze dies seguits i fou destruït el magnífic altar barroc i totes les imatges i arxius. Solament quedaren les parets, les columnes i alguns vitralls més alts als quals no va arribar el foc. La seva posterior reconstrucció posa de relleu el seu caràcter gòtic elegant i sobri.
